Eriçó fosc

Nom científic: Erinaceus europaeus

Hàbitat: Tots dos eriçons viuen en el mateix tipus d’hàbitat; boscos, tan perennifolis com caducifolis i vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs.

Característiques i trets diferencials: L’eriçó fosc: és de cua i potes curtes i orelles petites, que queden parcialment amagades pel pèl. Les espines són de color clar, amb un parell de bandes més fosques, una a la base i l’altre gairebé a la punta, cosa que confereix a l’animal una coloració general marronosa, més o menys fosca segons les poblacions. Una línia fosca contínua separa el front de les pues del cap, i una taca facial també fosca s’estén de la punta del musell als ulls. L’eriçó clar tan sols es diferencia per la presència d’una “clenxa” en forma de V que separa les espines del front i no té taques fosques al front ni a la cara.

Alimentació: L’eriçó tendeix a l’omnivorisme, amb preferència pels insectes, cargols i cucs de terra.