Trist

Nom científic: Cisticola juncidis

Hàbitat: És una espècie pròpis de medis oberts, ocupa paisatges principalment agrícoles. La majoria de població es concentra en els erms, encara que també es veu en rostolls amb herbassars alts i en alguns cultius com ara la melca, el blat de moro, els naps i la colza. A Granollers, però, se’n troben a la vora del riu.

Característiques i trets diferencials: Ocell d’uns 10 cm, de color ocraci vermellós, amb les parts inferiors pàl•lides i les superiors llistades de bru fosc,
amb amples marges ocre-rogencs i carpó rogencs.

Alimentació: Es nodreix principalment en formacions de vegetació herbàcia densa d’erms o conreus. També menja petits insectes i aranyes. Captura les seves preses al terra, volant, i fins i tot entre la vegetació.
Veu: Cant agut i aspre “dziip... dzip... dziiip”, corresponent a cada ascens del seu dèbil vol ondulat, ben amunt a l’aire.

Tendència poblacional: El trist és una de les espècie que presenta una clara ona expansiva, tant a Granollers com a la resta de la comarca. Al gener de 1985, una onada de fred va provocar la gairebé desaparició d’aquest ocell, però la seva adaptació bona al medi ha afavorit la regeneració de l’espècie en els darrers anys.